M8. Casablanca 1.

Ya estamos en Casa Blanca. Llegamos con tiempo, como me enseñó el Simón, y nos disponemos a buscar un taxi. Creo k 200dh es un buen precio pero no, 300dh + 100dh de las bicis, me parece caro y como tenemos tiempo decidimos buscar alternativas. Y mira tu por donde las encontramos. Hay un tren del aeropuerto a la ciudad. Una hora y 120dh mas tarde estamos en Casa Blanca, pero el hotel está lejos, muy lejos y cogemos un petit taxi. Así k las tres cajas encima de un 205 y al hotel. Lo dejamos todo y a papear k el estamos "esperios".

Un poco de turismo.

Despegamos

MARRUECOS 2015. Despegamos.

Finalmente sólo seremos tres los que nos embarcamos en esta nueva aventura: Ami, Ramón y yo.
Francisco finalmente no ha podido venir por motivos de fuerza mayor. Y Simón que sin previo aviso no se ha presentado esta mañana, aunque sospecho que viaja de incógnito entre nosotros con alguna de sus múltiples personalidades misteriosas.Tiempo al tiempo.

La cosa es que finalmente hemos despegado sin ningún contratiempo. Ni nos han puesto pegas por el tamaño de las cajas ni nos han cobrado los 75€ que ponía en la web de Iberia, sólo los 45€ habituales por equipaje especial.

El vuelo movidito, con muchas turbulencias. Del eclipse ni rastro, ni hemos visto ni hemos notado nada diferente.
Aterrizamos un poco antes de la hora prevista 10:23h, 9:23h hora local. Tiempo semi nublado y temperatura 12°.

Jornada "Estratègia i praxis de la innovació"

Destacava Jordi Solé president de l'ADEG en la presentació de la jornada sobre innovació realitzada a l'Escola de viticultura i enologia d'Espiells, el que jo crec que ha estat una de les aportacions més interessants de la jornada: el valor de l'ètica a l'empresa. Segons les seves pròpies paraules: "..a vegades s'han de prendre decisions al marge dels beneficis econòmics".

Crec que aquesta afirmació és del tot certa i necessària, i en boca de tot un president d'una associació d'empresaris, m'omple d'esperança. Els valors ètics als que es refereix son sense dubta la sostenibilitat social i medioambiental, tal com podem veure en alguns dels factors de càlcul de l'Índex ADEG. 

Així doncs, tres son els valors que jo rescataria d'aquestes jornades: innovació, sostenibilitat social i sostenibilitat medioambiental.

S'ha parlat molt d'innovació, "alma mater" de la jornada, que jo entenc com a estratègia original i diferent per millorar l'evolució natural d'un producte, d'un procés o d'una idea, en una mena d'insaight o revolució creativa i que és, com hem vist, aplicable a tots els àmbits: disseny, desenvolupament, estratègies i sobretot a la tecnologia.

També ens ha explicat el professor de la UPC Carles Ribas, la necessitat, urgent, d'impulsar la transició a un nou model energètic innovador d'una manera progressiva per motius evidentment ecològics i de sostenibilitat, però també per l'estalvi i la rendibilitat econòmica que suposaria la substitució progressiva d'energies no renovables per renovables, i frenada únicament ,pels interessos inconscients i egoistes dels grans cacics de l'energia.

Però del que no s'ha parlat es de sostenibilitat social, de la innovació aplicada a les relacions contractuals, a les condicions de producció o a la satisfacció laboral. De la necessitat de ser innovadors a l'hora de redactar un nou pacte entre sous i beneficis, entre els mercats i els treballadors, i quan parlo de treballadors parlo d'assalariats, d'autònoms, de petita i de mitjana empresa. Parlo de tots els que hem de treballar per guanyar-nos la vida. De la necessitat de ser revolucionaris i superar aquest model econòmic especulatiu caduco i fracassat que només produeix injustícia i desigualtat, que no coneix l'ètica i que és incapaç de prendre decisions al marge dels beneficis econòmics.